El 31 de març de 2016, a la seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) a Barcelona va tenir lloc la jornada “El Pla Hidrològic de l’Ebre a debat, visió des de Catalunya”, presentat pel degà del Col·legi, Joan B. Casas, i moderat pel vicepresident de la Comissió d’Economia Agroalimentària del CEC, Francesc Reguant, el qual va subratllar la importància de contrastar de forma serena les diverses postures davant d’aquest pla, des d’un coneixement jurídic i tècnic.

El debat va comptar amb la participació del director general de Desenvolupament Rural del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat de Catalunya (DARP), Oriol Anson, així com del director de l’Àrea de Gestió del Medi de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i del cap de la Unitat Jurídica de Regadius d’Infraestructures.cat, Carles Gabernet.

Oriol Anson, va explicar que l’administració catalana es planteja establir una moratòria a la implantació de nous regadius amb aigua de la conca de l’Ebre, fins que no s’aconsegueixi consensuar els cabals disponibles; en aquest sentit vol impulsar la modernització dels regadius existents i la consolidació, amb criteris d’eficiència i viabilitat, dels regadius programats.

Diego Moixó, per la seva part, va subratllar el retard en l’elaboració dels plans de planificació en els dos cicles d’aprovació del Pla Hidrològic de l’Ebre, i va explicar que les diverses al·legacions presentades per la Generalitat, van en la línia de denunciar que els plans no segueixen les instruccions marcades per la normativa espanyola de l’aigua, en relació als cabals ambientals.

Carles Gabernet va centrar la seva intervenció en detallar el contingut normatiu del Pla Hidrològic de l’Ebre. També va explicar que la Directiva Marc de l’Aigua de l’any 2000, estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política hidrològica, amb l’objectiu d’aconseguir una qualitat acceptable de les aigües , concretant que a nivell europeu, domina el concepte: “qui usa i contamina, paga”. Per acabar, va destacar el fet que el Pla Hidrològic afecti a 9 comunitats autònomes diferents, comporta que la seva gestió presenti una gran complexitat, i va matisar que cal defugir plantejaments extrems, i posar en valor el sector agroalimentari i el regadiu.