Amadeu Ros va ser alcalde de Tornabous (del 2007 al febrer 2019), president de la col·lectivitat número 2 dels Canals d’Urgell durant 14 anys, president de la SAT Fruits del Segrià, amb seu a Torrefarrera, des del 2010 fins a l’actualitat. També és agricultor d’una explotació fructícola amb el seu fill. Des del desembre del 2018 ocupa el càrrec del president de la Comunitat de Regants del Canal d’Urgell i també és president de l’Associació de Comunitats de Regants de Catalunya (ACATCOR).
– Quines motivacions i objectius té ACATCOR?
L’objectiu principal quan es va pensar en la creació d’ACATCOR és que fos un lloc de trobada per a intercanviar situacions amb què ens trobem totes les persones que formem part d’una Comunitat de Regants en el nostre dia a dia. En aquest sentit les motivacions principals es basen a poder ser la veu davant de les administracions públiques per defensar els interessos dels regants, millorar la gestió de les comunitats de regants a nivell associatiu compartint recursos, millorar la coordinació en tots els aspectes que afecten les comunitats de regants, tant en generació d’opinió pública, com en coneixement sobre noves tècniques, etc… En definitiva treballar conjuntament.
-Actualment quantes comunitats de regants té adherides ACATCOR i quina organització hi ha?
Actualment hi estan associades 68 comunitats de regants que representen més del 70% de la superfície de regadiu de Catalunya, per tant, som una associació amb molta representativitat del sector del reg perquè aquestes 68 comunitats de regants estan distribuïdes pel tot el territori. N’hi ha 16 a Lleida, 14 a Terres de l’Ebre, 19 a Tarragona, 9 a Girona, 7 a Catalunya Central i Barcelona i 3 a l’Alt Pirineu.
ACATCOR s’organitza com qualsevol altra associació; per una Assemblea General i una Junta Directiva. La Junta es compon de 12 vocals, que segons els estatuts es distribueixen 2 per Girona, 2 per Tarragona, 3 per Lleida, 1 per l’Alt Pirineu, 2 per Terres de l’Ebre, 1 per Barcelona i 1 per la Catalunya Central. Aquesta representativitat és proporcional a la importància que té el regadiu en superfície en cada zona. Dins d’aquests 12 vocals s’hi troba el President, que actualment ocupo jo mateix, el Vicepresident, el Tresorer i el Secretari. Amb aquesta fórmula de representativitat s’aconsegueix una transversalitat en els temes a tractar i ACATCOR s’assegura de defensar els drets de tots els regants associats.
“Actualment hi estan associades 68 comunitats de regants que representen més del 70% de la superfície de regadiu de Catalunya”
-Com a president d’ACATCOR, quina és la realitat de l’aigua de regadiu a Catalunya?
Els governs no han invertit en la millora del regadiu. La gran capital, Barcelona, absorbeix el 95% del pressupost de la Generalitat…Alguna cosa no fem bé per poder exercir la pressió que caldria sobre la societat i els governs.
-Quins són els principals reptes als quals han de fer front les Comunitats de Regants actualment?
Com he dit abans, hem de fer possible que les governs apostin per la modernització. Catalunya ho pot pagar car si, amb urgència, no hi inverteix. Els pagesos estan abandonant l’agricultura, ja que avui no poden assumir el cost de la modernització. D’altra banda, voldria afegir que disposem dels millors tècnics per portar a terme aquesta modernització.
“Els pagesos estan abandonant l’agricultura, ja que avui no poden assumir el cost de la modernització”
-Com es pot arribar a una eficiència hidràulica i energètica en el regadiu? Quines mesures s’estan prenent?
Hi hem de treballar moltíssim.. l’energia fotovoltaica obre moltes possibilitats i pot ajudar molt a aquesta modernització amb Diputacions, amb ciutats que, per proximitat, es quedarien l’energia que alliberem perquè el regadiu només dura uns 6 mesos.
-Creu que la gestió de l’aigua que es porta a terme a Catalunya és correcta?
Des de fa molts anys que gairebé no ens han tingut en compte, però ara quan vegin que podem perdre part del territori, crec que en prendran consciència i que actuaran en conseqüència.
“l’energia fotovoltaica obre moltes possibilitats i pot ajudar molt a aquesta modernització”
Aquesta entrevista ha estat publicada a la pàgina web de Ruralcat el 25/06/19:
Deixeu un comentari