L’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) està integrada per 76 comunitats de regants que representen més del 70% de la superfície regable de Catalunya, el que ens porta a considerar l’ACATCOR com el representant majoritari a Catalunya de les comunitats de regants i del regadiu.

Les comunitats de regants administren a través de les seves concessions, uns significatius volums d’aigua per proveir els cultius i produir, a través dels seus partícips, una part dels aliments necessaris per a la població. Tanmateix, a través de moltes comunitats de regants es subministren també usos ramaders, industrials i abastaments urbans.

L’ACATCOR, té com a finalitat principal aconseguir un intercanvi d’idees, projectes, propostes i realitzacions que representin un estalvi i eficiència en la gestió de les comunitats de regants, la defensa dels seus interessos comuns, la transferència de coneixement i informació i la representativitat davant organismes i Administració, contribuint, en conjunt, a la millora de la gestió dels regadius a Catalunya.

Des de l’ACATCOR volem posar de manifest una problemàtica que actualment preocupa a moltes comunitats de regants que veuen en la proliferació de projectes de parcs fotovoltaics una greu amenaça de reducció futura de les seves zones regables amb les negatives conseqüències econòmiques i socials que això pot generar, posant en perill la viabilitat d’algunes d’elles ja molt debilitada, pels elevats preus de l’energia. Es considera en aquest sentit vital la consolidació de les zones regables i el seu funcionament a ple rendiment productiu, el que ha de permetre a través del repartiment solidari dels costos d’explotació assolir una viabilitat sostenible en el temps.

Sigui dit d’entrada que les comunitats de regants estem clarament a favor de les energies renovables, però el seu impuls actual sorgeix com a competidor en l’ús del sòl agrari. Estem veient com des d’empreses d’energia fotovoltaica estan reivindicant a través dels seus projectes els sòls més productius de Catalunya i entre ells, els de regadiu. De manera especial, hem de posar de manifest que, algunes zones que pateixen despoblament des de fa anys i on el regadiu és l’única alternativa per fixar la població al territori, generar riquesa i mantenir un desenvolupament sostenible que permeti el tant repetit i poc assolit reequilibri territorial, estan tenint una forta pressió en aquest sentit, al que ens veiem obligats a donar una resposta en ferm.

Considerem absurdes algunes argumentacions mediambientals que han transcendit a l’opinió pública, en el sentit de que si no es fan les coses bé (amb una ubicació correcta d’aquestes instal·lacions), l’energia renovable que guanyem i la corresponent reducció d’emissions la perdrem pel transport de les importacions d’aliments que haurem de realitzar i per la desforestació que en algun lloc hi haurà d’haver per proveir aquests aliments que haurem deixat de produir.

Les energies fotovoltaiques no son incompatibles amb l’agricultura, hi ha secans marginals, erms, matollars, teulades i instal·lacions de sobres, però l’agricultura productiva no es pot fer als secans marginals, erms, matollars, teulades i instal·lacions. Cal optar per models que prioritzin l’autoconsum en xarxa o tinguin ubicacions compatibles amb l’agricultura. Destruir un recurs essencial i molt escàs a Catalunya com és el sòl agrícola per potenciar un altre recurs seria, en la nostra opinió, una barbaritat estratègica, com ho han estat, en alguns moments, les actuacions i la conformació d’una opinió pública de manera premeditada i fonamentada, no en dades científiques contrastades, sinó en plantejaments

ambientals ortodoxos i immadurs, contra els nous regadius o la modernització dels existents a Catalunya. Hem de considerar que amb la producció agrària a Catalunya només arribem al voltant d’un 40 % de cobriment de les nostres necessitats i aquest és un percentatge molt baix en relació als països del nostre entorn.

Volem fer especial esment al Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables i en concret al seu article 9 que defineix els criteris específics per a la implantació de plantes solars fotovoltaiques. En aquest sentit el seu punt 1 ens diu que a l’hora d’elegir l’emplaçament de les plantes solars fotovoltaiques cal tenir en compte uns determinats criteris i en el seu punt f ens diu que no es poden afectar àmbits inclosos en projectes d’implantació de nous regs o de transformació dels existents promoguts per l’Administració. Tanmateix, el punt e del mateix apartat, fixa la no afectació significativa a sòls de valor agrològic alt o d’interès agrari elevat. Entenem doncs que legalment no seria possible la ubicació d’aquestes instal·lacions en gairebé la totalitat de les zones de regadiu de Catalunya.

És necessari que els criteris de l’aplicació de la normativa referida a les fotovoltaiques, sigui el menys perjudicial possible per a les comunitats de regants i el regadiu i en aplicació de l’art. 9.1.f del citat Decret Llei 16/2019, es cerquin ubicacions en secans marginals, erms, matollars i cobertes o instal·lacions que ho permetin.

Tanmateix, considerem necessari que en la tramitació que se segueix per aquest tipus d’instal·lacions a l’empara del Decret Llei 16/2019 i, en concret, a la fase de formulació a la Ponència d’energies renovables de la consulta prèvia sobre la viabilitat de l’emplaçament projectat per a la instal·lació (on la Ponència també es pot pronunciar sobre l’amplitud i el nivell de detall de l’estudi d’impacte ambiental) que es doni trasllat de la consulta a les comunitats de regants on es projecta l’activitat, tal com es fa amb la resta d’administracions públiques afectades, per tal que n’estiguin assabentades i es puguin manifestar a l’efecte de la ubicació proposada.

L’ACATCOR ha traslladat aquesta preocupació a la Generalitat per escrit adreçat a tots els departaments implicats de manera directa o indirecta en la matèria.