En els últims mesos s’ha estat desenvolupant un nou actor al sector energètic, les comunitats energètiques, que permeten la intervenció ciutadana en la generació d’energia. A diferència d’altres entitats jurídiques, les comunitats energètiques tenen com a objectiu principal oferir beneficis mediambientals, econòmics i/o socials als seus socis o a la localitat en la qual desenvolupen l’activitat, més que generar una rendibilitat financera.

En tenir participació en la generació d’energia, les comunitats energètiques estan vinculades al concepte d’autoconsum d’energia, i la normativa estatal limita aquestes instal·lacions a una distància màxima entre generació i consum de 500 metres, sense estar justificat ni recolzat en cap argumentació tècnica. Més al contrari, és una limitació per al desenvolupament de les comunitats energètiques locals en entorns rurals.

Les característiques de les comunitats ciutadanes d’energia són variables quant a la seva dimensió, forma, participants… però també en la forma d’agrupació: finançament, gestió, tecnologia… Un bon exemple d’una comunitat autosuficient sense limitació espacial és el Hierro, a les Illes Canàries, que produeix tota l’energia que consumeix. Pot considerar-se una forma, a gran escala, de comunitat energètica, encara que oficialment no ho és.

Per a contribuir al desenvolupament de les comunitats energètiques en l’àmbit rural, és necessari eliminar la prohibició espacial de separació entre generació i consum. En un context de ciutat, la densitat de població que hi ha fa que molts individus o empreses puguin beneficiar-se d’una comunitat, però en un entorn rural existeixen distàncies àmplies i irregulars entre diferents subjectes que de ser d’una altra manera tindrien la voluntat de participar d’una comunitat energètica. Per tant, la limitació espacial limita el desenvolupament en tot el seu potencial de les comunitats ciutadanes d’energia.

En el cas de les comunitats de regants, amb elevades extensions de terra, les distàncies entre els punts de consum i la generació són molt superiors als 500 metres, i això comporta que en cap cas poden constituir-se com a comunitat energètica. Però la seva activitat té gran consum d’energia entre abril i setembre, mentre que la resta de l’any es redueix dràsticament. En el cas de generar l’energia amb fonts renovable, obtenen un excedent en els mesos sense activitat que avui dia no es pot aprofitar. Si no hi hagués limitació espacial s’afavoriria la cohesió social i l’aprofitament energètic de les comunitats de regants i les poblacions pròximes.

Amb modificacions en la limitació en termes de distància màxima s’estaria lluitant activament contra la despoblació en els entorns més rurals, perquè l’energia que es necessitaria al llarg de l’any seria més barata, abundant i aprofitada.

Però més enllà de l’àmbit energètic on es contribueix al desenvolupament sostenible i al respecte mediambiental, és important remarcar l’aspecte d’innovació social i de desenvolupament regional, amb la creació de llocs de treball, arrelament al territori per part dels socis, cohesió social, transició energètica i seguretat de subministrament energètic.

La importància de les comunitats ciutadanes d’energia en entorn rural resideix en la possibilitat de desenvolupar la producció d’energia mitjançant fonts renovables de forma distribuïda, acostar el consumidor a la producció energètica, portar aparellat un elevat potencial de desenvolupament regional i local, la cohesió social que proporciona en l’entorn en el qual es desenvolupa la comunitat energètica i, finalment, a través del suport a la repoblació de zones rurals associades a les oportunitats d’ocupació.

Per tant, el desenvolupament de les comunitats energètiques ha d’anar encarat a buscar sobretot un benefici en la zona en la qual es despleguin, amb una clara vocació de cohesió social en entorns rurals.

JAVIER LÓPEZ, Director Tècnic de Cibelios Energia S.L.