L’ACATCOR es mobilitza per aconseguir bonificacions en l’IBI per a les comunitats de regants i la implantació de la doble potència elèctrica

L’ACATCOR, l’Associació Catalana de Comunitats de Regants, s’ha reunit, d’una banda, amb el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Lluís Soler i amb la secretària general de l’entitat, Joana Ortega, i de l’altra, amb el diputat d’ERC al Congrés Xavier Eritja i la diputada del PSC Montse Mínguez, per demanar-los suport a l’hora d’aconseguir, d’una banda, bonificacions en l’Impost de Béns Immobles (IBI) per a les comunitats de regants i, de l’altra, la implantació de la doble potència elèctrica que permeti als regants periodificar la despesa de la part fixa del consum elèctric al llarg de l’any.

Els regants reclamen les mateixes bonificacions en l’IBI que les cooperatives
En les trobades s’ha abordat el reclam de l’ACATCOR que les comunitats de regants puguin gaudir d’una bonificació del 95% en l’IBI que grava les seves instal·lacions, de la mateixa manera que les cooperatives disposen d’aquesta exempció fiscal. L’associació considera que els i les regants ja tributen pels seus terrenys en un percentatge cinc vegades superior al de les terres de secà, en ser considerades zones regables, per la qual cosa creuen que l’IBI vinculat a les basses i les infraestructures de reg els suposa una “doble tributació”, han defensat en ambdues reunions el president de l’ACATCOR, Amadeu Ros, i el gerent de l’entitat, Ramon Lletjós.

L’ACATCOR alerta que les instal·lacions de regadiu estan subjectes a una concessió i són un servei públic essencial i que, malgrat això, els i les regants n’estan pagant uns preus massa elevats. Per a Ros i Lletjós, el problema ve d’una modificació de la llei a partir de la qual l’IBI es va començar a calcular en base al valor constructiu, de la mateixa manera que ho fan els edificis, i en aquest sentit, avisen que les basses de reg són infraestructures molt cares i que, per tant, “no és un valor real, perquè es tracta d’un bé que només serveix a les finques de regadiu”.
El tribut de l’IBI per a les infraestructures de reg és potestatiu, de manera que cada ajuntament té a les seves mans la decisió de recaptar o no aquest tribut als seus regants. Per això, l’ACATCOR reclama mecanismes, sigui a través de la modificació de la Llei d’Hisendes Locals, o bé a través de la creació d’una legislació pròpia, per harmonitzar fiscalment tots els municipis del país. En aquest sentit, Ros explica que ja hi ha alguns ajuntaments que, després d’haver-los traslladat la problemàtica que viuen els regants del país, s’han mostrat sensibles amb el sector i s’han compromès a deixar de recaptar aquest impost al seu municipi. “Han entès que, encara que aquesta decisió faci minvar la recaptació de l’ens en un inici, a la llarga suposa el desenvolupament del territori”, ha dit.

Des de l’ACM, explica el gerent Ramon Lletjós, s’ha manifestat que es donarà “ple suport” a les iniciatives que es plantegin des d’ACATCOR en aquest sentit. Igualment, els diputats Eritja i Mínguez han donat suport a l’ACATCOR i s’han compromès a posar sobre la taula els reclams de l’associació quan s’abordi la reforma fiscal i la llei d’Hisendes Locals al Congrés dels Diputats.

Els regants volen que s’implanti la contractació de la doble potència elèctrica
La trobada amb els diputats també ha servit per posar sobre la taula un altre reclam històric de l’ACATCOR: la implantació de la contractació de la doble potència elèctrica que permeti als regants pagar en funció del seu consum, diferenciant el període de màxim consum amb el de consum de manteniment de les instal·lacions. L’ACATCOR recorda que actualment el sector del reg és el segon consumidor de potència elèctrica a l’Estat, només per sota del sector del ferrocarril. És per aquest motiu que lamenten que la desaparició de la tarifa específica de reg ja fa 15 anys ha suposat per als regants pagar un preu 12 vegades superior per l’energia elèctrica que necessiten per fer funcionar les seves instal·lacions. D’aquesta manera, l’ACATCOR lamenta que, d’una banda, s’exigeixi a les comunitats de regants que es modernitzin per ser més eficients i alliberar cabal d’aigua en favor de la societat, però, de l’altra, “quan fem les inversions, ens suposa unes despeses de funcionament que no podem mantenir”.

La catalogació de les basses de reg
Les trobades també han servit per aconseguir suport en altra qüestió no menor que es vincula a l’obligació que tenen els regants de modificar la catalogació de les seves basses de reg i dotar-les de diferents mesures de seguretat quan, sigui qui sigui, construeix determinats tipus d’instal·lacions o infraestructures aigües avall. Des de l’ACATCOR, s’entén que la inversió a la qual obliguen aquestes modificacions necessàries, l’hauria d’assumir el promotor de les instal·lacions que les motiven i no el propietari de la bassa de reg. En aquest sentit, destaca Lletjós, la sintonia amb els responsables de l’ACM ha estat plena i l’ACATCOR ha aconseguit també un compromís de suport per les iniciatives que es puguin impulsar en relació amb aquesta qüestió.

Igualment, s’ha tractat la voluntat que té ACATCOR de promoure alternatives d’estalvi que beneficiïn els associats mitjançant eines com ara comunitats energètiques promogudes des de les comunitats de regants per aprofitar excedents i abaratir costos. Des de l’ACM s’ha ofert assessorament a ACATCOR en la matèria. “Ha estat una reunió molt profitosa en la qual ens hem donat a conèixer davant d’una entitat important pel país, i hem arribat a enteniments que, ben segur, ajudaran als nostres associats a seguir desenvolupant les seves activitats”, ha dit Lletjós.