L’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR) ha alertat sobre les greus conseqüències de la sequera en determinades produccions de tot el país i ha fet referència a “l’alerta alimentària” que viu Catalunya.

La Junta Directiva de l'ACATCOR

Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes
En aquest sentit, cal destacar la situació de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes, que el passat estiu només va poder disposar d’una dotació del 41,67% de la normal, i enguany no té suficient aigua per al reg dels seus dos cultius principals, l’avellaner i l’olivera. Això té conseqüències greus, com ara la necessitat d’arrencar els avellaners que no tinguin altres alternatives de reg, la pèrdua de la collita d’olivera i les repercussions sobre tota la indústria agroalimentària que gira al voltant d’aquests conreus.

Des de la Comunitat de Regants alerten que, a banda de la repercussió directa sobre el productor, té repercussions sobre tota la indústria agroalimentària que gira al voltant d’aquests conreus, propicia l’abandonament del camp, l’increment de la massa forestal i del consegüent risc d’incendi i el descontrol de la fauna salvatge, i l’increment de la petjada de carboni. La situació també afectarà la Comunitat de Regants, ja que sense poder regar i amb la gent sense ingressos, es farà difícil el cobrament de les taxes de manteniment, per la qual cosa demanen ajuts per als regants i les comunitats per a la seva subsistència.

Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre
La Comunitat de Regants Sindicat Agrícola de l’Ebre també es troba en una situació complicada a causa de la sequera. Actualment, només tenen disponible el 50% de la concessió per a regar les 11.000 hectàrees de cultius. Si no hi ha millores, es preveu que hauran de finalitzar el reg a partir del mes de juliol. o agost. Això podria comportar la pèrdua de la collita de l’arròs al Delta, així com grans pèrdues per a les zones altes on es conreen hortalisses i cítrics. La qualitat de l’aigua disponible també és un problema que afecta la productivitat dels cultius. Les despeses per a preparar les terres i les infraestructures ja s’han fet, però les pèrdues podrien ser incalculables si no es pot acabar el cicle de la planta de l’arròs. La Comunitat de Regants sol·licita ajuda per part de les administracions per a fer front a aquesta situació.

Comunitats de Regants del Ter
A les Comunitats de Regants del Ter, la situació de sequera implica una reducció important en la quantitat d’aigua concedida per aquest any, que passa de 71,14 hm/3 l’any 2022 a només 38 hm/3 per aquest any. Això ha suposat restriccions en la varietat de cultius que es poden fer, amb reduccions en la superfície de cultiu en herbacis i en el cabal d’aigua en els cultius llenyosos. En concret, a la zona d’arròs s’ha optat per sembrar només el 50% de la superfície, mentre que en el cas del blat de moro també s’ha decidit sembrar només el 50%. En el cas dels fruiters amb reg per goteig, s’ha optat per donar-los només el 80% de l’aigua i en el cas dels que tenen reg amb canaleta, només el 60%. Pel que fa als viveristes, també s’ha reduït el seu cabal fins al 50%.

En aquest sentit, la comunitat posa en dubte la garantia que els ha donat l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que mantindran el cabal assignat fins al final d’agost, ja que depenen de l’aigua de boca que ha de consumir Barcelona i l’àrea metropolitana. Això podria suposar pèrdues importants per als productors, sobretot en el cas de l’arròs, que no té cap altre cultiu substitutiu possible. D’aquesta manera, la comunitat ha criticat la manca de respostes clares i concretes del Departament al llarg dels darrers mesos i ha demanat una actuació urgent per evitar que la situació afecti greument el sector agrícola a tot Catalunya.

Conca de la Muga
La Comunitat de Regants Marge Esquerre Riu Muga ha informat que la situació de sequera a la conca de la Muga s’ha agreujat aquest any. Els regants només han rebut un 13,5% de l’aigua concedida l’any 2022 i la distribució d’aigua s’ha complicat encara més amb aquesta quantitat reduïda. Això ha provocat que molts regants hagin hagut de canviar els cultius, amb el consegüent impacte econòmic.

Els regants de la Conca de la Muga fa anys que reclamen mesures com la reutilització d’aigües i el creixement de l’Embassament de Darnius-Boadella, sense èxit. Així mateix, la ramaderia és un dels sectors més afectats per les restriccions, ja que té dificultats per obtenir menjar pels animals. Les conseqüències econòmiques tindran repercussions a curt i mitjà termini en l’economia comarcal.

Comunitats de Regants de Tarragona
Les Comunitats de Regants de Tarragona estan patint una forta sequera que afecta els seus pous i obliga a deixar cabals ecològics al riu Francolí, el que provoca la mort dels avellaners i la pèrdua de producció durant 10 anys fins que es pugui plantar de nou. En aquest sentit, la Comunitat de Regants de Valls ha alertat que, si aquesta situació continua, la pèrdua de pagesia serà imminent, i ha demanat a les autoritats competents que es prenguin mesures per evitar aquesta situació.

Segarra-Garrigues
El Canal Segarra-Garrigues és actualment l’encarregat de regar més de 7.000 hectàrees de terreny, però la situació de sequera està afectant greument la producció agrícola. Les 2.147 hectàrees destinades a cereal d’hivern i blat de moro només podran fer una collita, ja que la sequera impedeix el cultiu d’estiu, mentre que per als altres cultius, l’aigua disponible és insuficient per salvar els arbres i garantir una collita. Això representa una important pèrdua per als pagesos i pot posar en perill la producció agrícola de la zona.

La Terra Alta
La Comunitat de Regants de la Terra Alta té 8.400 ha en regadiu, principalment de vinya, oliveres i arbres fruiters, amb un reg eficient de suport per goteig que s’ha construït fa més de 20 anys. Si no hi ha prou pluja, les parcel·les de secà tindran una collita de raïm molt afectada, mentre que les que tenen reg podran obtenir una bona collita de raïm i olives. Això serà un any difícil per als pagesos que no tenen reg, ja que no podran recollir els seus fruits si no plou aviat. Tot i així, el consum d’aigua de la comunitat és bastant inferior a la dotació, la qual cosa és una bona notícia en un any de sequera com aquest. La Comunitat de Regants considera que és imprescindible gestionar l’aigua de forma eficient i fomentar la utilització de tecnologies de reg eficients per fer front als efectes del canvi climàtic i les sequeres cada vegada més freqüents.

Canal d’Urgell
La situació al Canal d’Urgell és greu, ja que el canal principal rega 50.000 hectàrees i s’ha hagut de prioritzar el reg dels arbres per sobre dels cultius de cereal d’hivern i altres cultius com l’alfals i el boreig. En aquest sentit, no s’ha pogut completar totalment el reg del cereal d’hivern, i hi ha 15.000 hectàrees de cultius com l’alfals que no es reguen des que va tancar el Canal d’Urgell.

Actualment, només es pot fer un reg per als arbres a principis de juny, però no es té garantia de poder salvar-los durant tota la campanya, ja que els arbres requereixen ser regats periòdicament fins al setembre i ara per ara no hi ha aigua garantida i es depèn de la pluviometria. La situació és preocupant per als pagesos que depenen del canal per regar les seves terres.

Aragó i Catalunya
El Canal d’Aragó i Catalunya rega més de 100.000 ha, de les quals, unes 40.000 ha són a la comarca del Segrià. El Canal s’alimenta de les aigües dels rius Cinca i Noguera Ribagorçana i els seus afluents. El sistema disposa de grans embassaments sobre les conques fluvials i de reserves internes de gran capacitat com la del pantà de Sant Salvador, inaugurat fa pocs anys. Els pantans d’Escales, Canelles i Santa Anna conformen la reserva de la part catalana del Canal, avui a nivells molt baixos (46% de la mitjana dels darrers 5 anys, equivalent al 31% de la capacitat total). La llarga sequera, que ja apuntava ara fa un any, ha obligat a ajustar la dotació a 0,20 litres per segon y hectàrea (menys de 2 mm/dia), quantitat inferior al 50% de la dotació normal. No es descarten majors restriccions. El cultius extensius d’estiu són inviables. Tanmateix, el Canal d’Aragó i Catalunya es una infraestructura molt tecnificada. L’aigua es condueix pressuritzada i es telecontrolen el volums servits a nivell d’explotació. Es tendeix a optimitzar l’ús de l’aigua. Tot i les incerteses, s’espera de moment que la producció de fruita i vinya de la zona no es vegi greument afectada. Cal però que els regants, suportant-se en la tecnologia, facin mans i mànigues en la gestió dels escassos recursos hídrics.

Pinyana i Algerri-Balaguer
Ambdós canals també es nodreixen de les reserves del Noguera Ribagorçana al Pantà de Santa Anna. El Canal de Pinyana és una infraestructura antiga que rega un màxim de 13.000 ha, en gran part dedicades a la producció de fruita (pera, poma i préssec, per aquest ordre). Tot i que s’està tecnificant la xarxa, la inundació és encara el sistema predominant. Disposa també de reserves pròpies com les de les Sèquies Major i del Cap, però de dimensió insuficient. Les restriccions obligades han situat totalment en entredit la producció de fruita d’enguany, àdhuc la supervivència d’una part de les plantacions. El Canal d’Algerri-Balaguer és una infraestructura molt recent. Serveix l’aigua pressuritzada per regar per aspersió o degoteig. Predominen els cereals, els farratges i els fruiters. La dotació s’ha restringit des dels inicis de campanya. Els cereals d’hivern arribaran molt justos a la collita, la producció farratgera es veurà greument afectada i la de panís, molt important a la zona, és inviable. Tot i que la majoria de les plantacions de fruita reguen per degoteig, la producció es troba en entredit.