La jornada celebrada a Tremp impulsa una nova campanya comunicativa i obre debat sobre la sostenibilitat hídrica en un escenari marcat per la sequera

Tremp ha acollit aquest divendres la XII Trobada de Comunitats de Regants de Catalunya, una cita consolidada com a punt de referència per al debat, l’intercanvi i la projecció del regadiu al país. Organitzada per l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR), la jornada ha reunit representants institucionals, tècnics i del món local en un moment especialment significatiu pel sector, marcat per la persistència de la sequera i la necessitat d’adaptació hídrica i territorial.

Un dels moments centrals de l’acte ha estat el llançament de la nova campanya de comunicació “Catalunya floreix amb el regadiu”, impulsada per ACATCOR, en primicia per atotes les comunitats presents i en una pantalla de cinema. Aquesta iniciativa consta de quatre vídeos, dotze infografies i quatre podcasts que posen en valor els múltiples beneficis del regadiu: des de garantir la producció d’aliments i la sobirania alimentària fins a impulsar l’economia local, conservar els paisatges i ecosistemes i evitar el despoblament rural.

Debat públic històric entre l’ACA i la CHE

La trobada ha inclòs també una ponència tècnica sobre sostenibilitat al camp català, a càrrec del Dr. Ignasi Iglesias, i una taula de debat sobre el futur de l’aigua a Catalunya, amb participació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), moderada per la periodista trempolina Lorena Farràs. Els debats han subratllat la necessitat de modernitzar les infraestructures de reg i assegurar un model resilient davant
del canvi climàtic.

Durant la seva intervenció, el president d’ACATCOR, Miquel Àngel Prats, ha destacat que “les noranta comunitats que formen part de l’entitat representen prop del 90% de les comunitats actives del país i gestionen més de 230.000 hectàrees de regadiu, equivalent al 70% de l’aigua utilitzada a Catalunya”. Més enllà de les xifres, ha afirmat que “gestionem territori, assegurem sobirania alimentària i contribuïm a mantenir viu el món rural”.

Per la seva banda, Marc Baró, vicepresident del Patronat de Tributs de Lleida i alcalde de la Pobla de Segur, ha apuntat que “els reptes són grans —la incertesa climàtica, la pressió sobre els recursos hídrics i la necessitat de modernitzar infraestructures—, però també tenim una oportunitat única per repensar col·lectivament el futur del nostre territori”.

Paneque: “Catalunya ha patit la pitjor sequera dels darrers 200 anys”

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha estat l’encarregada de clausurar l’acte, tot remarcant que Catalunya ha patit “la pitjor sequera dels darrers 200 anys” i que aquesta situació obliga a mantenir i incrementar el nivell d’inversió pública en infraestructures i eficiència hídrica. Paneque ha anunciat que el Govern continuarà amb les línies de subvenció als ens locals, així com amb projectes prioritaris al Priorat i l’Empordà que permetran incorporar 31 hectòmetres cúbics d’aigua addicional el 2025. L’objectiu per a 2030 és que el 70% del recurs hídric procedeixi de fonts no convencionals, com l’aigua regenerada, per trencar amb la dependència de la pluja.

La trobada ha finalitzat amb un dinar de germanor i una visita institucional a la presa del pantà de Sant Antoni de Talarn, en què s’ha posat en valor la importància de les infraestructures hídriques en la gestió del territori i el desenvolupament rural.