El gerent de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR), Ramon Lletjós, ha comparegut aquest dimarts a la tarda a la Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Món Rural del Parlament de Catalunya amb l’objectiu de donar a conèixer als diputats i les diputades els objectius de l’ACATCOR i les problemàtiques a les quals fa front. En aquest sentit, Lletjós ha explicat que l’associació va néixer amb la voluntat de defensar els interessos dels regants i ser interlocutora entre les comunitats i l’administració i que aspira a esdevenir el lobby de l’aigua de reg.
El gerent de l’ACATCOR ha explicat als diputats i diputades que actualment l’associació representa més de 80 comunitats de regants, més del 75% de les que estan actives a Catalunya. Així mateix, ha donat a conèixer el full de ruta del regadiu, concretat al Pla Estratègic de l’ACATCOR 2020-2030, i que inclou diferents línies de treball anuals i uns objectius a llarg termini per atendre les necessitats de les diferents comunitats de regants associades.
La compareixença al Parlament de Catalunya
Posar en valor el regadiu davant de la societat
En aquest sentit, Lletjós ha posat de manifest la necessitat de posar en valor i traslladar a tota la societat el paper que juga el regadiu pel que fa a la sobirania alimentària del nostre país, per tal d’ajudar a vèncer l’estigma que pateix el regadiu en relació al seu consum d’aigua. Entre les principals problemàtiques que vol resoldre l’ACATCOR, Lletjós ha destacat la necessitat que les comunitats de regants puguin gaudir d’una bonificació en l’IBI que grava les seves instal·lacions, de la mateixa manera que les cooperatives disposen d’aquesta exempció fiscal. L’associació considera que els i les regants ja tributen pels seus terrenys en un percentatge cinc vegades superior al de les terres de secà, en ser considerades zones regables, per la qual cosa creuen que l’IBI vinculat a les basses i les infraestructures de reg els suposa una “doble tributació”, ha detallat Lletjós.
Igualment, el gerent de l’ACATCOR ha celebrat que, davant la crisi energètica que patim, hagi prosperat la possibilitat que les comunitats de regants puguin dur a terme una doble contractació de potència elèctrica al llarg de l’any, un reclam històric de l’associació que s’ha fet efectiu a través de la Llei de la PAC 2023. Així mateix, ha destacat la necessitat que l’ACATCOR tingui representativitat al Consell d’Administració de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), i ha tornat a posar sobre la taula les necessitats de protecció del Delta de l’Ebre, en la mesura que l’entitat també forma part de la Taula de Consens del Delta.
Les prestacions de l’associació
Entre les principals prestacions que l’ACATCOR ofereix a les comunitats, Lletjós ha destacat l’estalvi en la gestió, a través de l’economia d’escala que permet el fet d’estar associats; l’assessorament i la defensa dels interessos dels seus associats davant les diferents qüestions relacionades amb el regadiu, així com l’eficiència i la millora de la transferència de coneixement i informació en temes de distribució eficient de l’aigua de reg, i l’assessorament en temes legals, tècnics i administratius, en matèria d’energia i assegurances, entre altres coses.
Igualment, Lletjós ha donat a conèixer l’organització de l’ACATCOR, a través d’una Junta Directiva formada per membres de les diferents comunitats i que té una representació equitativa a tot el territori, i d’un comitè assessor integrat per tècnics i tècniques especialistes en diferents àmbits del regadiu, que assessoren la Junta Directiva i l’associació en general en temes d’interès per als regants. Així mateix, el gerent de l’ACATCOR ha destacat els convenis de col·laboració amb les diferents universitats catalanes i amb organismes dedicats a la recerca en regadiu, com és el cas de l’IRTA.
Deixeu un comentari